11.24.2018

No surten a les notícies

No surten a les notícies, perquè els medis de comunicació oficials són un front actiu en la creació i manteniment d'un magma tòxic. Però es pot observar a través de múltiples indicadors de diferents tipus, que hi ha forts corrents emergents, molta gent, per a la qual, la negació, l'evitació, l'evasió, la resignació, la tolerància passiva a tota mena d'injustícia, l'obediència cega i la conformitat acrítica ja no són una opció. Moltes persones que ja no estan disposades a seguir participant d'un frau estructural i que no cessen d'afinar els seus sensors per detectar i diferenciar de manera ràpida i inequívoca allò que els agredeix d'allò que els ajuda, que saben, perquè ho perceben, que per sobre aquest núvol tòxic hi ha una immensa llum radiant, i que des de la seva força vital es posen dempeus per defensar i fer realitat la vida que volen i es mereixen per a ells i per als que els segueixen.

10.15.2018

Armes de manipulació (IV)


Qualsevol poder, per mantenir-se, necessita disposar d'una massa crítica de súbdits que el sostinguin. Els súbdits, per definició, han de ser persones debilitades i desapoderades.
Les estratègies i les tàctiques utilitzades per a la formació d'aquests súbdits poden ser molt variades en diferents aspectes, però al nostre entendre, sempre tenen, en el fons, un denominador comú: desnaturalitzar la persona.
Una manera secular de fer-ho ha estat la creació per part de les elits de la falsa dicotomia entre cos i ànima, entre naturalesa i esperit. Una vegada formada aquesta divisió fictícia, llavors s'ha procedit a la distorsió de cadascun d'aquests elements per separat.
La naturalesa animal de l’humà s’ha tensat “cap avall”, sent deformada i etiquetada de perversa i malèvola, per tant, pròpia dels inferns. En paral·lel, s’ha proposat com a redempció una alternativa espiritual utòpica, propera a allò que es considera diví, i que per la seva pròpia constitució resulta inabastable pels mortals.
D’aquesta manera s’aconsegueix tenir a la persona sempre mal posicionada, inestable, fora del seu centre de gravetat, del seu propi eix. Desnaturalitzada i descentrada. Està malament pel que fa a la faceta animal per perversa i està malament en relació a la faceta espiritual per incompetent.
Confosa, atordida i culpabilitzada és presa fàcil de qualsevol autoritat arbitrària que se’n vulgui aprofitar.

10.09.2018

Relació de forces


Ningú es creurà profundament, essencialment, l’autocompassió o l'autoestima que és pugui donar si, implícitament, té incorporat que castigar-se el salva. El no mereixement pot haver tingut i estar tenint els seus beneficis secundaris, diferents funcions. Per exemple, evitar afrontar determinades responsabilitats, o ser cuidat. En definitiva, i en últim terme, aconseguir la seguretat necessària.
Bàsicament, es pot haver aprés a associar seguretat amb limitació, contracció, reducció, renúncia, etc.
Perquè es mogui alguna cosa, la força de l’autoinvalidació inconscient i les seves avantatges en clau de supervivència han de ser inferiors a la de la validació conscient. Fins que la validació conscient no sigui més creïble i forta que l’autoinvalidació inconscient, aquesta seguirà marcant l’agenda. Mentrestant, tot seguirà, en l’essencial, igual.
Tenint en compte que aquesta invalidació inconscient està incorporada, encarnada, el cos també estarà participant d’aquest posicionament.
El programa de negació és doncs, fort i està ocult, fora de radar. Es tracta d’una programació que té la seva pròpia lògica i bones intencions, però que com estratègia mantinguda en el temps té efectes secundaris de gran abast, i que seguirà portant a un “más de lo mismo”, per molt que algunes parts conscients se n’adonin que determinades accions no són favorables. Fins a on?
El canvi radical passa per una aposta incondicional a les parts sanes de cos i ment i la confiança bàsica que amb elles aconseguirem la seguretat que necessitem.
La validació incondicional, descendent i ascendent, deixa sense funció a aquestes estratègies defensives apreses.
Aquest és finalment el “clic” nuclear i radical que activa el programa d’alliberació. Experimentar que hi ha més guanys sent que no sent.


9.20.2018

Cultura de la por (II)


La por mai està penjada en el buit. No s’activa mai sense més, perquè es tracta d’una resposta que posa en marxa el sistema per fer front al que considera, en un moment donat, una amenaça. Sense vivència d’amenaça, no hi ha por.
La por és considerada una emoció bàsica, un mecanisme de defensa i supervivència ancestral que permet protegir-nos davant allò que es considera que posa en risc la nostra integritat. Així doncs, coneguda o no, sempre hi ha una causa que l’activa.
Per tant, des d’aquesta perspectiva, és un error pensar que ella és en si mateixa un problema. Es pot comparar en aquest sentit amb la febre. La febre no és un problema en si mateixa, sinó una resposta saludable de l’organisme enfront d’un problema. Pensar que la febre és el problema i que perquè l’eliminem ja hem resol la situació és òbviament un error. El mateix passa amb la por. D'aquí els problemes dels plantejaments que miren la por com un símptoma a eliminar.
En molts casos en els que s’experimenta por, el desencadenant és ben conegut. Seria el cas, per exemple, quan ens persegueix un animal que ens pot fer mal. El que passa, també sovint, és que la causa real de la por, l’amenaça que l’activa, no està conscientment identificada. Es desconeix, de manera conscient, el motiu que la desencadena, la qual cosa no vol dir que no n’hi hagi cap, coneguda per alguna part de nosaltres.  Si s’experimenta por i no se sap conscientment perquè, es relativament probable arribar a la conclusió, amb la lògica que utilitzem habitualment, que la por és el problema. I encara hi ha un tercer escenari que es dóna també sovint. I és que donat que ens agrada disposar de les explicacions de les coses, dels per què, sent les causes reals i últimes de la por desconegudes, s’atribueixin a alguna cosa que realment hi té poc o res a veure. Per exemple, si una persona ha après a tenir por a la seva pròpia sexualitat, però no n’és conscient, pot ser que quan experimenti por per aquest motiu, l’atribueixi a una altre qüestió, als insectes, a la foscor, a volar, a posar-se malalt... posem com exemples. És a dir, hi ha un error en l’atribució causal de la por. La causa és inventada.

9.06.2018

Curs. GESTIÓ PERSONAL

En el marc de les nostres activitats, presentem aquest nou curs que té com a objectiu essencial proporcionar informació i recursos que ajudin a facilitar la millor gestió personal possible per a cadascú, amb el referent a l'horitzó de viure amb la millor qualitat de vida possible.


9.03.2018

Cultura de la por (I)

La por és una emoció bàsica que té com a objectiu protegir-nos dels perills.
Però una cosa és tenir por davant una amenaça puntual, i una altra, viure amb por.
Quan tenim por, queden limitades moltes de les nostres capacitats, i així, som més fàcils de manipular i controlar.
És per això que ha estat i continua sent, com es pot observar en l’actualitat, una poderosa i eficient arma de control de les persones i les societats. 


7.26.2018

Wilhelm Reich. Un home dels marges

Us presento un nou vídeo que he editat a Youtube dins la col·lecció "Mentes valiosas y valientes". Ho faig recollint algunes cites que em resulten significatives de diferents autors que m'inspiren. 
En aquest cas és per a Wilhelm Reich, un d'aquells homes que tant interiorment com públicament i oberta s'ha atrevit a subvertir el relat oficial. 
Gràcies per sempre, Dr. Reich.





6.11.2018

Demà, xerrada a la UPC

Demà, dimarts, 12, xerrada meva a la UPC. Oberta a tothom.


De manera explícita i implícita ens convertim en receptors d’una gran quantitat de normes, codis, instruccions, etc., de més o menys obligat compliment, la qual cosa crea un formatejat invisible que condiciona a actuar de manera no autèntica i genuïna, impulsada al deure. 
Una vegada detectada aquesta situació s’obre l’oportunitat per donar-nos permís de poder triar allò que de debò sentim com a propi i real.

6.07.2018

Vents de canvi

Scorpions - Wind of change

You’ll never walk alone...
si estàs connectat a la vida.
Francesc J. Fossas

5.21.2018

Arthur Janov. El Crit Primal


El psicòleg Arthur Janov va publicar l'any 1970 el llibre The primal scream (El crit primal), on explica la seva proposta psicològica per resoldre dolors i malestars psicològics que afecten a les persones. 
La seva visió radicalment crítica enfront de formes de funcionament tradicionals junt amb el seu missatge directe converteixen el text en un poderós desafiament a la vegada que una gran oportunitat per sortir de camins trillats limitants.
En el següent video que he editat a youtube he extret algunes de les seves idees.


4.28.2018

Res és el que sembla (VII)


Avici (con una sola 'i' al final) es el nivel más bajo del infierno budista. Cuando Tim Bergling intentó registrar el nombre descubrió que alguien ya había tomado el usuario Avici; entonces decidió agregar una 'i' extra para registrarse como "Avicii".



WAKE ME UP
Avicii

Sintiendo mi camino a través de la oscuridad
guiado por un corazón latiendo
No puedo decir dónde terminará el viaje
Pero sé dónde empezar
Me dicen que soy demasiado joven para entender
Dicen que estoy atrapado en un sueño
Bueno, la vida me pasará
Si no abro mis ojos
Bueno eso está bien para mí

Así que despiértame cuando todo haya terminado
Cuando sea más sabio y más viejo
Todo este tiempo estaba descubriéndome a mi mismo
Y no sabía que estaba perdido

Así que despiértame cuando todo haya terminado
Cuando sea más sabio y más viejo
Todo este tiempo estaba descubriéndome a mi mismo
Y no sabía que estaba perdido

Intenté llevar el peso del mundo
Pero solo tengo dos manos
Espero tener la oportunidad de viajar por el mundo
Pero no tengo ningún plan.
Desearía poder quedarme para siempre tan joven
No tengo miedo de cerrar los ojos
La vida es un juego hecho para todos
Y el amor es el premio.

Así que despiértame cuando todo haya terminado
Cuando sea más sabio y más viejo
Todo este tiempo estaba descubriéndome a mi mismo
Y no sabía que estaba perdido

Así que despiértame cuando todo haya terminado
Cuando sea más sabio y más viejo
Todo este tiempo estaba descubriéndome a mi mismo
Y no sabía que estaba perdido

No sabía que estaba perdido
No sabía que estaba perdido
No sabía que estaba perdido
No sabía, no sabía


4.20.2018

Res és el que sembla (VI)



VELA EN EL VIENTO
Elton John - Candle in the Wind/Goodbye England's Rose - Princess Diana's Funeral 1997

Adiós, Rosa de Inglaterra
deseamos que crezcas en nuestros corazones
fuiste la gracia colocada
donde vidas fueron destrozadas.
Clamaste a nuestro país
y susurraste a aquellos que sufrían.
Ahora perteneces al cielo
y las estrellas deletrean tu nombre.
Y me parece que viviste tu vida
como una vela en el viento
nunca desvanecida con la puesta de sol
cuando la lluvia se asienta.
y tus pasos siempre te traerán aquí
junto a las colinas más verdes de Inglaterra
tu vela se apagó mucho antes
tu leyenda nunca no lo hará.
Hemos perdido tu hermosura
y esos días vacíos sin tu sonrisa
siempre portaremos esta antorcha
para el hijo dorado de nuestra nación.
Y aunque nos esforzamos
la verdad nos hace llorar
todas nuestras palabras no pueden expresar
la alegría que nos diste a lo largo de los años.
Y me parece que viviste tu vida
como una vela en el viento
nunca desvanecida con la puesta de sol
cuando la lluvia se asienta.
y tus pasos siempre te traerán aquí
junto a las colinas más verdes de Inglaterra
tu vela se apagó mucho antes
tu leyenda nunca no lo hará.
Adiós, Rosa de Inglaterra
deseamos que crezcas en nuestros corazones
fuiste la gracia colocada
donde vidas fueron destrozadas.
Adiós, Rosa de Inglaterra
desde un país perdido sin tu alma
que echará de menos las alas de tu compasión
más de lo que nunca sabrás
Y me parece que viviste tu vida
como una vela en el viento
nunca desvanecida con la puesta de sol
cuando la lluvia se asienta.
y tus pasos siempre te traerán aquí
junto a las colinas más verdes de Inglaterra
tu vela se apagó mucho antes
tu leyenda nunca no lo hará.

4.04.2018

Propera activitat


Curs
RECURSOS PER A UNA GESTIÓ PERSONAL EFICIENT

Francesc J. Fossas. Psicòleg.


PROGRAMA
Moments de turbulències
Calmar-se des del cos.
Dieta sensorial
Comunicació no verbal: Tot el que comuniquem sense dir res.
Culpes? Les justes
Vincle adult i dependències afectives
La importància de posar límits
La pràctica de l’empoderament i la reconnexió

Les sessions seran els dimarts de 19,15 a 20,45 h.
Número de sessions: 8
Total hores: 12
Data inici: Dimarts 10 d’Abril 2018
Data finalització: Dimarts 5 de juny 2018
Matrícula: 40 €.
Lloc: Coworking Guinardó. Carrer de la Garrotxa, 25-27. BCN  08041
(Metro Maragall línies 4 i 5)

Per qualsevol altra informació:
Tel: 681 22 80 52


3.27.2018

Sensibilitat

Bach - Double Violin Concerto in D minor 2nd movement, Largo


Sembrar bellesa

Submergir-se en l'experiència sistèmica positiva

                   Vibrar amb els sons de la vida.                  


3.15.2018

Res és el que sembla (V)


FROZEN

You only see what your eyes want to see
How can life be what you want it to be
You're frozen
When your heart's not open

You're so consumed with how much you get
You waste your time with hate and regret
You're broken
When your heart's not open

Mmmmmm, if I could melt your heart
Mmmmmm, we'd never be apart
Mmmmmm, give yourself to me
Mmmmmm, you hold the key

Now there's no point in placing the blame
And you should know I suffer the same
If I lose you
My heart will be broken

Love is a bird, she needs to fly
Let all the hurt inside of you die
You're frozen
When your heart's not open

Mmmmmm, if I could melt your heart
Mmmmmm, we'd never be apart
Mmmmmm, give yourself to me
Mmmmmm, you hold the key

You only see what your eyes want to see
How can life be what you want it to be
You're frozen
When your heart's not open

Mmmmmm, if I could melt your heart
Mmmmmm, we'd never be apart
Mmmmmm, give yourself to me
Mmmmmm, you hold the key

If I could melt your heart
Mmmmmm, we'd never be apart
Mmmmmm, give yourself to me
Mmmmmm, you hold the key

If I could melt your heart

3.02.2018

Curs "PARES ESTABLES, FILLS ESTABLES"

Proper dijous 8 de Març a les 20 h.

Presentació del curs:


PARES ESTABLES, FILLS ESTABLES


Obert a tothom

2.23.2018

Res és el que sembla (II)


I am the eye in the sky
Looking at you
I can read your mind
I am the maker of rules
Dealing with fools
I can cheat you blind
And I don't need to see any more
To know that 
I can read your mind,
I can read your mind,
I can read your mind,
I can read your mind

2.05.2018

Res és el que sembla (I)


Per gairebé tot hi ha dues visions de les coses. 
La visió des de la societat profana i la visió des de les societats iniciàtiques.

1.24.2018

Pares estables, fills estables (I)


                                                         Wilhelm Reich. Listen, Little Man!