5.30.2017

La importància dels primers anys (II). Aportacions de Theodore Millon.

Theodore Millon va ser un psicòleg nord-americà pioner en la investigació sobre la personalitat. Des de la seva obra seminal de 1969, "Psicopatologia moderna: un enfocament biosocial dels aprenentatges erronis i dels disfuncionalismes", i durant més de 30 anys, Theodore Millon va desenvolupar una ciència complexa de la personalitat i la seva patologia. En el seu model, va postular l'existència de tres polaritats bàsiques per explicar les diferències essencials entre els diferents tipus de personalitat:
a) Conducta instrumental (com): actiu - passiu
b) Font del reforç (on): si mateix (independent) – altres (dependent)
c) Naturalesa del reforç (que): plaer - dolor
En la introducció a la seva obra comentava: “El més representatiu del cos central de la psicopatologia són els problemes no dramàtics i mundans de la vida, les ansietats callades però persistents, les frustracions repetides i conflictes immobilitzants que obstaculitzen a milions d'americans dia a dia. Aquests trastorns lleus solen ser considerats com una cosa que ens «ve donada» com a part del «destí» de l'home o de la seva «naturalesa»”. Més endavant, definia els patrons de personalitat patològica de la següent manera: “Els patrons de personalitat patològica són característiques profundament arrelades que impregnen totes les facetes de l'activitat de l'individu (...) Aquests patrons deriven de la complexa i seqüencial interacció dels factors constitucionals i de l'experiència. Un cop establerts en els primers estadis de la vida, els patrons patològics tendeixen a envair noves esferes i a perpetuar-se dins de cercles viciosos; imposen un mode de vida tan arrelat i automàtic que el pacient sovint no adverteix la seva presència ni les seves devastadores conseqüències”.


Respecte la nostra entrada d’avui, resulta de gran rellevància del paràgraf anterior la importància destacada de la interacció i el fet que s’estableixin als primers anys de vida.
De fet, entre les causes que contribueixen a la formació dels Trastorns de la Personalitat, Millon recull les relacionades amb la comunicació humana i amb elles es torna a fer evident la extraordinària importància i impacte del que passa als primers anys de vida, de les experiències viscudes als primers temps, de la repercussió de les relacions en els inicis de la vida:
a) L'ús de mètodes punitius en la criança com intimidar o ridiculitzar.
b) La incoherència en les normes i la col•locació de límits clars i raonables.
c) Les expectatives desajustades, utòpiques o excessives dels criadors respecte al nen.
d) La imprevisibilitat en l'aplicació de càstigs i recompenses.
e) La hiperprotecció.
f) L'excessiva indulgència i permissivitat
g) Els patrons amorfs, fragmentats i confusos en la comunicació.
h) La transmissió de significats i sentiments ambivalents i oposats.
i) L'ambient familiar estressant i desestructurat.
j) El contingut dels ensenyaments.
k) L'exposició a models d'imitació deficients.
l) La presència de discòrdia familiar.
m) La injustícia i desproporció en el repartiment de l'afecte entre els germans.
n) L'ordre dels naixements.
A més, Millon també va destacar la importància de la informació transmesa de manera no intencional: "Els nens aprenen i absorbeixen menys a partir dels models d'ensenyament parentals intencionats que de l'experiència casual i adventícia”. Així doncs, la importància no rauria tant en donar grans lliçons o fer exposicions magistrals, sinó en tot allò que es transmet al nen a través de la pròpia forma de Ser. Al respecte, el  psicoanalista Heinz Kohut va escriure: “El que influeix sobre el caràcter del self del nen no és tant el que els pares fan sinó el que són.”