5.13.2017

Auto – actualització. Abraham Maslow

Un dels pioners de l’anomenada Psicologia Humanista va ser el psicòleg Abraham Maslow. El moviment humanista, que va emergir cap a meitats del segle passat, propugnava l'atenció a la riquesa de l'ésser humà i l'estudi dels seus elements positius enfront de les dues teories regnants en aquell moment: el conductisme i la psicoanàlisi.
Encara que autors com Carl Rogers van dur a terme un important esforç per validar les seves propostes, sobretot en el camp de la psicoteràpia, molts dels principis de la seva teoria de personalitat no van ser abordats des d'un punt de vista empíric. Una cosa semblant va passar amb les propostes d'Abraham Maslow, president de la APA (American Psychological Association) en aquella época. Per sort però, malgrat el cientificisme actual imperant, les seves valuoses aportacions no han perdut interès ni actualitat.
En enfocaments com l'humanista no es concedeix massa rellevància al diagnòstic clínic, ni hi ha lloc per l'especificitat de tractament per transtorns, sinó que s’atén a la persona de manera individualitzada, posant el focus d’atenció en el seu projecte vital, en la seva problemàtica actual (l'aquí i l'ara ) i en el fet de fomentar la seva capacitat d'autorealització, més enllà del suposat quadre clínic que pugui presentar. En paraules de Maslow, “si la ciència humanista pot presumir de tenir altres metes a part de la simple fascinació amb el misteri humà i el goig d'aquest, aquestes metes serien l’alliberar l'individu de tota forma de control extern i fer-lo menys predictible per a l'observador ... tot i que això vulgui dir que sigui més predictible per a si mateix.”


Maslow va ser un precursor interessat a explorar nous problemes i noves esferes. La seva obra està constituïda per un conjunt de reflexions, opinions i hipòtesis, no per un sistema teòric complet.  Un dels conceptes claus de la seva proposta és el d’auto – actualització. Es tracta d’un procés continu en què les pròpies capacitats s'utilitzen de manera creativa, joiosa i plena. Representa una forma de treballar, viure i relacionar-se permanentment amb el món. Entre les característiques de les persones dedicades a la auto - actualització, Maslow esmenta les següents:
1.   Una millor percepció de la realitat i relacions poc problemàtiques amb aquesta.
2.   Acceptació de si mateix, dels altres, de la naturalesa.
3.   Espontaneïtat, simplicitat, naturalitat.
4.   Capacitat per centrar-se en els problemes.
5.   Capacitat per prendre distància respecte de les situacions.
6.   Autonomia, independència enfront de la cultura i l'entorn.
7.   Frescor contínua en les apreciacions.
8.   Experiències “cumbre” i místiques.
9.   Afinitat amb altres.
10. Relacions interpersonals riques i profundes.
11. Estructura caracterològica democràtica.
12. Discriminació entre mitjans i fins, entre el bé i el mal.
13. Sentit de l'humor filosòfic i amistós.
14. Creativitat auto - actualitzadora.
15. Resistència a l'enculturació; transcendència de qualsevol cultura particular.
Una qüestió molt important és que, per a Maslow, tots els éssers humans tenen una tendència innata a la auto - actualització. Així doncs, es tractaria d’una condició pròpia de l’home i, per tant, en cas de no donar-se, s’ha d’entendre pel fet que hi ha hagut determinades condicions que de manera més o menys poderosa ho han impedit. Des d’aquesta perspectiva, la neurosis es considera, bàsicament, com un bloqueig d’aquesta tendència innata.
Encara que en principi, i pel fet propi de ser quelcom natural, l’auto – actualització s'hagi d'entendre com una tasca accesible, en la pràctica és força difícil de trobar, segons el criteri de Maslow, en menys del 1% de la població adulta. Un decalatge xocant que planteja de manera immediata i inevitable una pregunta: Què passa en el nostre entorn?