9.16.2016

Tal com som (I)

No, sembla evident que, a diferència del que alguns filòsofs i pensadors han defensat durant molt de temps, no venim al món com una taula rasa, com una pissarra en blanc. Al contrari, naixem ja amb unes certes disposicions i capacitats que es van mostrant en la mesura que la vida es va desplegant. Dispositius de sèrie en podríem dir. Els següents en són tres exemples:

CAPACITAT D’AUTOMATITZAR
Per experiència sabem que la repetició d’una conducta ens fa cada vegada més hàbils en la seva execució i que arriba un punt que es pot executar de manera altament automàtica, és a dir, sense necessitat de posar-hi atenció conscient. Aquesta capacitat d’automatitzar és extremadament útil perquè ens permet alliberar recursos i així, per exemple, podem fer altres coses a la vegada, simultàniament. L’exemple clàssic és aprendre a conduir. Al començament hem d’estar pendents conscientment de tots els moviments i per tant, posant tota la nostra capacitat d’atenció en el que fem. Posteriorment, a mesura que anem practicant, ja podem conduir i a la vegada pensar en altres coses, escoltar la ràdio, parlar amb qui ens acompanya, etc. Aprendre a tocar un instrument musical és un altre exemple clàssic de la nostra capacitat d’automatitzar. Al principi cal estar pendent de cadascun dels moviments dels nostres dits, amb el temps els dits ja “van sols”.

CONDICIONAMENTS
L’aprenentatge per condicionament és una de les nostres principals maneres d’aprendre.
En el cas de l’anomenat condicionament clàssic, aprenem a associar un estímul a un altre estímul que provoca una resposta determinada, i al final, l’estímul associat acaba provocant la mateixa resposta. En l’experiment clàssic que Ivan Pavlov va fer amb gossos, aquest fisiòleg i investigador rus va associar el so d’una campana al menjar, i al final el so de la campana provocava salivera igual que ho feia el menjar. Els humans fem també aquest tipus d’associacions inconscients i aquesta és una de les raons per las quals veiem aquest tipus de condicionament ser molt explotat per la publicitat. Per exemple, si s’associa l’estímul d’una colònia a l’estímul d’una persona atractiva al final podem respondre a la colònia amb la mateixa resposta o similar que si fos la persona atractiva.
En el cas de l’anomenat condicionament operant, aprenem que les conductes tenen unes conseqüències. Si, per exemple, després d’una conducta es produeix alguna cosa que ens agrada, el que en psicologia de l’aprenentatge s’anomena reforç, augmentaran les probabilitats que aquesta conducta és repeteixi. Si després de dir hola la gent és amable amb nosaltres, augmenten les probabilitats que tornem a dir hola. Si, en cas contrari, després d’una conducta es produeix alguna cosa que ens desagrada, el que en psicologia de l’aprenentatge s’anomena càstig, disminuiran les probabilitats que aquesta conducta es repeteixi. Donat que hi ha una immensa quantitat de coses que ens desagraden, hi ha moltes maneres de rebre càstigs i així disminuir la probabilitat de una conducta. Aquest és, per exemple, el mecanisme que hi ha darrere les multes.

CAPACITAT D’EMOCIONAR-NOS
No hem de rebre cap lliçó per poder experimentar por, ràbia, tristesa, culpa, vergonya, alegria.... No cal que ningú ens expliqui què s’ha de fer perquè s’activin aquests patrons de resposta. El que si aprenem en gran mesura és què ens emociona, és a dir, quins tipus d’estímuls poden disparar aquestes respostes, però no a emocionar-nos. A tall d’exemple, i per molt que n’hi ha que sembla que s’ho creuen, ningú neix sent del Barça, o de qualsevol altre equip.  Ara bé, situats en un determinat context, podem aprendre a dipositar emocions en aquest tema i saltar d’alegria o sentir una profunda tristesa segons vagi el partit.

En potència, aquestes maneres pròpies de funcionar representen importants avantatges adaptatives i resulten d’allò més útils i funcionals, això si, sempre que s’acompleixi un requisit fonamental: que la informació a la que siguem exposats sigui correcte, adequada o útil. Perquè de la mateixa manera que podem automatitzar, condicionar-nos i emocionar-nos amb qüestions que van en la línia del nostre ple funcionament sistèmic, també podem fer-ho amb qüestions que s’oposen a ell. Per exemple, podem automatitzar conductes de dependència, podem reforçar conductes que ens facin més vulnerables i castigar conductes que ens facin més lliures, podem emocionar-nos jugant al pokémon go o veient salsa rosa.
El nostre sistema ve molt ben dissenyat de sèrie i tot anirà bé sempre que posem totes les seves increïbles prestacions en un entorn favorable. Però tot és girarà en contra si submergim a la persona en un barril de vinagre.