4.14.2016

Pensament màgic: Un sedant ancestral

Ens costaria més posar-nos una samarreta neta que hagués portat Hitler que una altra que hagués portat Gandhi? Evitaríem menjar un pastís fet per algú amb qui tenim enemistat? Aniríem a viure a un habitatge on sabéssim que s'ha produït un assassinat? Ens sembla que alguna cosa té més possibilitats d'ocórrer simplement perquè pensem en allò? Tenim paraules tabú que no fem servir per por que passi el que anomenem? Pensem que en un sorteig de loteria té menys probabilitats de sortir el número 22.222 que el 74.826? Creiem que els déus premien o castiguen? Que tot el negatiu que ens passa és per culpa nostra? Que les cartes poden endevinar el futur? Que passar per sota d'una escala pot portar mala sort? Que els amulets protegeixen? Que està escrit el dia de la nostra mort? Ens enfadem amb una porta contra la qual ens acabem de donar un desagradable cop? Li cridem a l'ordinador quan es penja o no va a la velocitat que ens agradaria? Una resposta afirmativa a qualsevol d’aquestes qüestions tindria poc de racional i molt de màgic.
La categoria de "pensament màgic" sorgeix en l'àmbit de les anàlisis antropològiques del segle XIX per designar una etapa primigènia de la humanitat, que en l'època es pensava reflectida en els pobles primitius. En paraules del filòsof italià Remo Cantoni, l'home primitiu posseeix una visió de la vida que s'ha anomenat màgica, mística, mítica o participacionista i que es caracteritza per la visió d'un ésser que es troba en un món fluid i animat, on la intel·ligència no ha introduït encara les seves distincions esquemàtiques, no ha trencat la relació emotiva en virtut de la qual home i natura semblen compresos en una realitat única, no ha destruït aquell estat de simbiosi pel qual el primitiu conviu amb plantes, animals, llocs, persones vives i mortes, avantpassats i divinitats, en una atmosfera concreta i animada. Robert Baron i Donn Byrne, en el seu tractat sobre Psicologia Social, defineixen al pensament màgic com aquell tipus de pensament implicat en afirmacions que no se sostenen a partir de l'examen racional. Pel psiquiatre Fernando García de Haro, el concepte de "pensament màgic" resulta molt restrictiu, ja que l'activitat màgica s'estén als àmbits de l'afectivitat i de la conducta, pel que seria més adequat anomenar-lo "manera màgica" de treball del cervell.
Entre les seves característiques figuren l'analogia, que és la llei bàsica del pensament màgic, mentre que la lògica és la llei bàsica del pensament racional; segons l'analogia, per exemple, les nous poden anar bé per al cervell perquè tenen una forma semblant, o una peça de roba neta conserva característiques del seu propietari, o quan a una persona li succeeix una adversitat, aquesta es pot interpretar com un senyal. Una altra característica és l’adualisme, segons el qual no es fa distinció entre el que es pensa i la realitat; per exemple, pensar que passarà alguna cosa significa que passarà, o pensar que un es vol saltar la dieta és tan problemàtic com saltar-se-la de veritat. Un dels trets essencials del pensament màgic és la seva absència de límits, perquè no hi ha res que sigui contrastat, és qüestió de creença, de fe, no és qüestió d'evidència.
Tots vam creure de petits la història dels Reis Mags, i escoltàvem embadalits els contes de la Ventafocs o Aladí i la llàntia meravellosa, Però el pensament màgic no acaba sent només un joc de nens i de pobles primitius, ben al contrari,  segueix estant present en l'etapa adulta i en les nostres societats de manera molt més freqüent del que sovint s'imagina. Per què?
Darrere el pensament màgic hi ha la recerca d’explicacions i de control, per tant, de seguretat. Amb ell es poden tapar qualsevol dels forats negres pels quals no tenim explicació. Les certeses produeixen sensació de seguretat mentre que els dubtes desperten l'angoixa i el desànim. Ja que en el món màgic hi ha explicacions per a tot i tot és possible, a simple vista, podria semblar que estem davant d'una solució màgica, però no ho és.
Es tracta d’un sedant d'ampli espectre i àmpliament utilitzat, si, però sembla molt més lògic i eficient deixar la lícita recerca de la seguretat i la percepció de control en mans d'estratègies que no portin associats cap tipus d'efecte secundari.