3.06.2016

Respecte i autonomia

El respecte és una pedra angular de tota relació saludable. El diccionari de l’IEC el defineix com “consideració de l’excel·lència d’alguna persona o d’alguna cosa que ens porta a no faltar-li”. Significa valorar als altres, tenir en compte la seva dignitat. Des de l’assertivitat es recorda que el respecte és un dret que tots tenim pel fet de ser persones, sense que calgui haver de fer res per merèixer-lo. El professor John Gottman, investigador matrimonial i professor de la Universitat de Washington, prediu amb antelació quines parelles es separaran o quines continuaran juntes amb una precisió del 90 %, observant la forma en que es relacionen. Entre els aspectes que es fixa per fer aquestes prediccions hi ha les crítiques de la parella en lloc de reclam i mostres de menyspreu.
Ara bé, tot i saber-ne la importància, a vegades hi ha dificultats a l’hora de tractar a l’altre de manera respectuosa. I, de manera aparentment paradoxal, això pot passar més encara amb les persones més estimades i properes. Per què?
A vegades pot ser una qüestió d’abandonament, de deixadesa, en la línia del consabut “la confiança fa fàstic”. Altres vegades, és pot veure com una manifestació de frustració, com una resposta al fet que l’altre no està actuant a l’alçada de les nostres expectatives, com una manifestació de la nostra decepció.
Certament, els altres ens poden decebre, la qual cosa tampoc justifica que els tractem malament. Però quines són les nostres expectatives dipositades en l’altra persona? Què li demanem? És obvi que hi ha algunes peticions saludables i del tot raonables. Aquestes es poden complir o no, i després obrar en conseqüència. I tampoc aquí, en cas negatiu, cal fer-ho faltant al respecte. Però també pot passar en ocasions, que se li encomanin a l’altra persona funcions que no li pertoquen, com ara que faci de regulador dels nostres estats d’ànim, que ens calmi, que ens consoli, que ens protegeixi. La decepció i conseqüent pèrdua de respecte, vindria llavors com a resultat que l’altre no fa allò que no li pertoca.
A més incapacitat per cobrir les pròpies necessitats, més dependència, i per tant, més elevades expectatives i exigències fetes als altres, i per tant, més probabilitats que no es compleixin, i  per tant, més  probabilitats de sentir-se decebut, i per tant, més probabilitats de deixar de considerar a l’altre com quelcom valuós i que se li falti al respecte. Al final, el que pot estar passant, és que la persona estigui projectant en l’altre, la manca de respecte que ella no es té a si mateixa.