El neurocientífic Vilayanur Ramachandran assenyala que "comprendre metàfores requereix l'habilitat d'extreure un comú denominador d'entitats superficialment diferents". L'ús de les metàfores és el que els antropòlegs anomenen un universal, és a dir, un comportament que s'observa en totes les cultures conegudes, i això normalment és un excel·lent indicador que la conducta en qüestió és molt útil. El seu ús és tan habitual i està tan automatitzat que la majoria de les vegades que les utilitzem, que solen ser moltes en la nostra comunicació diària, ho fem sense adonar-nos-en. En contextos tan diversos com debats polítics, escrits per a nens i adolescents, cròniques esportives o entrevistes psicoterapèutiques podem trobar metàfores de tota mena, algunes noves i algunes altres fossilitzades, entenent per aquestes últimes les que són tan tòpiques que no ens adonem ni que ho són.
Les metàfores són maneres d'expressar-se fàcilment entenedores, concretes i gràfiques que ajuden a aclarir idees i sentiments i faciliten la comprensió del que volem dir, donat que permeten associar un contingut que pot presentar certa dificultat amb un altre conegut que, a més de ser més fàcil i familiar, és més essencial. Pel psicòleg Steven Pinker "mitjançant la metàfora transferim i transformem maneres de pensar que procedeixen d'accions molt concretes, com tirar aigua, llençar pedres o tancar un calaix; podem filtrar el seu contingut i usar-les com estructures abstractes per raonar sobre altres realitats", Amb el seu ús es fomenta la imaginació i la creativitat, són fàcils de recordar i permeten el contacte amb les emocions i faciliten la seva expressió. Amb elles el nostre discurs i el nostre pensament s'enriqueixen; . Alguns exemples al respecte serien "tirar aigua al vi", "tirar pedres contra la pròpia teulada", "passar pàgina" o "sortir de l'armari". Molts dels textos considerats com a grans referents i dipositaris de la saviesa les han utilitzat amb abundància i moltes de les reflexions dels grans pensadors i de les diferents cultures s'han escrit de manera metafòrica.
Les metàfores també estan associades al canvi psicològic. Es tracta d'una interessant forma de discurs que ha merescut l'atenció de la psicologia des de fa unes tres dècades. Aplicades al canvi psicològic, poden ser útils, per exemple, a l'hora de descriure el que passa ( "la vida em pesa", "estic caminant a les palpentes", "he caigut en un pou" ... ..), a l'hora de definir el que es vol ( "vull tallar cadenes", "m'agradaria canviar el xip", "ja és hora que tingui cura del meu jardí" ....), o també per sondejar com va el procés de canvi ( "ensopego moltes vegades però m'aixeco ","veig la llum al final del túnel "," estic tendint un pont sobre aigües turbulentes" ....).
Diferents models psicològics proposen explícita i obertament les metàfores com a eina de treball. Aquest és el cas, per exemple, de l'anomenada Teràpia d'Acceptació i Compromís. Una de les metàfores utilitzades des d'aquesta proposta i que recull un aspecte important de la mateixa, és l'anomenada metàfora de les arenes movedisses:
Assumint que totes les
metàfores poden tenir les seves limitacions, es pot comptar amb elles com un
recurs útil per al canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada