Per molts avenços
extraordinaris que hi hagin en ple S. XXI en diferents àrees del coneixement,
és força evident que hi ha coses que continuen en el món de les tenebres. És el
cas, al nostre entendre, de la sexualitat masculina. A l'home (sexe masculí) no
se li ensenya a conèixer, regular ni integrar la seva pròpia naturalesa sexual. El
psicòleg John Gray assenyala al respecte que mentre que la dona va de l’amor al
sexe, l’home va del sexe a l’amor. Una autèntica monstruositat atenent els
cànons culturals dominants vigents, on el sexe, encara que ha millorat molt el
seu estatus, continua estant en general més a la vora de les clavegueres que
del cel. En aquest escenari és lògic que el seu natural desig aprengui a ser
temut. Es tracta d'una força molt poderosa no controlada i, en l’essencial,
censurada. És quelcom que mereix ser castigat. L’home s’ha de negar les seves pròpies tendències sexuals naturals
perquè en el marc mental cultural actual són oficialment enteses com una
depravació. És quelcom que ha d’amagar, de fingir. Però les hormones no es
deixen enganyar tant fàcilment. En realitat no hi ha tal depravació. Aquesta és
tan sols un espantall creat per ments depravades. No és, com diu la cançó, cap fera ferotge. Simplement és com és i
necessita el seu espai i ser escoltada i compresa.
I, qui activa la sexualitat
masculina? La dona. És evident que això, en si mateix, és el més natural, és el
nostre disseny. Però es converteix en problema quan la sexualitat masculina
s’ha convertit en problemàtica. I què vol dir problemàtica en aquest context? No
acceptada tal com és, per tant, rebutjada, i en conseqüència, temuda,
reprimida, castigada, no actualitzada. A partir d’aquí s’expliquen algunes
coses.
Apareix llavors a escena un
mecanisme de defensa clàssic, la projecció, mitjançant el qual un individu
atribueix a un altre els seus propis impulsos i desitjos inacceptables i
d'aquesta manera se'ls oculta a si mateix. La por a la pròpia sexualitat de
l’home és projectada a la dona, la seva activadora. Es projecta en la dona la
pròpia vivència de la sexualitat de l'home atemorit: un enemic amenaçador al
qual cal domar, sotmetre, reprimir o anul·lar. Es més simple i menys amenaçador
desplaçar l’agressió a l’altre. Buscar un culpable, algun boc expiatori. Les
bruixes, per exemple. Així doncs, l’home castrat es converteix en castrador.
Com a exemple d’aquesta
culpabilització de la dona pot valer recordar algunes expressions tan tronades
com trillades que s’escolten en casos d’agressions sexuals, de l’estil “la dona
el va provocar”, “alguna cosa haurà fet”, “si no s’hagués vestit d’aquella
manera”.... Es tracta del fum que
assenyala l’existència d’un foc profund que crema.
La tesis és doncs: un factor
que està al darrere de l’opressió que l’home exerceix sobre la dona respon a
que aquesta activa la seva pròpia sexualitat que ell tem, un temor que
s’explica al seu torn pel rebuig cultural que pateix.
L’home deixarà de veure la
dona com una amenaça quan deixi de témer allò que ella li desperta, la seva
pròpia sexualitat. L’amenaça no és fora, és a dintre. I no és original, és
inventada.
Davant d’aquests fets i
realitats sol aparèixer l’estratègia juràssica de sempre d’apel·lar a les
lleis, al codi penal, a la policia... Tancs i sentències per exterminar allò
que fa pànic conèixer. Tampoc lliçons edulcorades dirigides als escolars que
passen de puntetes per sobre dels fets que espanten serveixen absolutament de
res. Cap modalitat que representi agafar el rave per les fulles pot aspirar a
ser eficient.
Entenem com l’antídot el
reconeixement i acceptació dels fets reals de la sexualitat masculina i la seva
reivindicació. I la integració d’aquesta realitat en un context de maduresa i
de victòria - victòria. Volem saber d’una vegada, sense enganys, com som? Estem
disposat a assumir-ho? Posar el fets d’observació sobre la taula, mirar-los als
ulls i parlar-ne. Només així entenem que aquest poderós factor mantenidor de la
repressió exercida sobre la dona per part de l’home pot començar a ser
desactivat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada