El nostre món i les nostres vides solen estar sotmesos a
forces de diferents ordres que no poques vegades van en direccions oposades. Si
admetem que les coses són així, ens podem preguntar, qui està guanyant la
partida? Per exemple:
Les tendències que creen una societat més estressant o
les que ajuden a augmentar la percepció de control?
La uniformització de gustos, tendències, hàbits, etc., o
la tolerància a la diversitat?
La intolerància al dolor o la seva acceptació com un
component inevitable associat al viure?
La medicalització del malestar o la seva integració
comprensiva per un abordatge biopsicosocial?
Totes aquestes preguntes em semblen pertinents i
superposables al fil del testimoni excepcional d’ Eleanor Longden que us penjo
a continuació. Una dona que va saber donar un gir radical a la seva visió del seu
món interior per poder abandonar un joc que l’estava condemnant a perdre.
Superació, coratge, contacte, confiança, agraïment, responsabilitat,
intel·ligència, flexibilitat, humor, perseverança, generositat, compromís, valentia... són
alguns dels trets positius que trobo presents en el seu missatge. Gràcies
Eleanor per la teva mirada oberta, per ajudar a convertir l’estigma en tolerància
i saviesa, per ajudar a entendre la normalitat d’una manera menys estreta i
tirànica, per la teva contribució a reforçar els aspectes que van en la
direcció d’augmentar la qualitat de vida, per ser una veu inspiradora.
1 comentari:
Extraordinàri el missatge. Val la pena caminar en la direcció que assenyala Eleanor, o, com a mínim, intentar-ho.
Publica un comentari a l'entrada