4.26.2015

L’assertivitat: Un recurs a l’abast per a la nostra estabilitat


Fem un món millor 
fent a la gent més segura.   
Stephen Porges


1. Concepte i característiques

La paraula assertivitat ve del llatí assertus, que vol dir: Afirmació de la certesa d’una cosa.

Es defineix com la capacitat d’expressar els nostres pensaments i sentiments de manera adequada, amb respecte envers als altres, i de defensar els nostres drets tot respectant els drets dels altres.

Aquests drets, coneguts com drets assertius, són un element clau des de la perspectiva d’aquest concepte.
Es caracteritzen per ser universals i incondicionals, la qual cosa implica que són drets que tots tenim pel simple fet de ser éssers humans.             
Tenim dret a defensar-los i el nostre deure és respectar-los en els altres.

Alguns dels més significatius són:
+ Dret a tenir i expressar els propis pensaments i sentiments. 
+ Dret a ser tractat amb respecte i dignitat.
+ Dret a ser autònom i independent.
+ Dret a dir “NO” sense sentir-se culpable.
+ Dret a establir les meves prioritats i prendre les meves pròpies decisions..
+ Dret a canviar.
+ Dret a superar-se.
+ Dret a ser escoltat.

En funció de com ens posicionen respecte a aquests drets en resulten tres estils de conducta:
Estil submís:                                             
Respecto els teus drets però no em faig respectar els meus drets.
Estil agressiu:                                                       
Faig respectar els meus drets però no respecto els teus drets.
Estil assertiu:                                                        
Faig respectar els meus drets i a la vegada respecto els teus drets.

Els dos primers estils no serien funcionals i respondrien a una actitud defensiva.

Tots adoptem aquests tres estils. El que canviaria en les diferents persones seria la predominança de cadascun d’ells.

Algunes implicacions associades a aquests estils es poden veure en el següent requadre:


TRES ESTILS DE CONDUCTA. CARACTERÍSTIQUES



D’una manera genèrica, la persona assertiva és aquella que:
+ És comporta de manera adequada amb els altres.
+ Porta a la pràctica les seves decisions.
+ No fuig o cedeix davant els altres per evitar conflictes.
+ És capaç d'acceptar que comet errors sense sentir-se culpable.
+ No se sent obligada a donar excuses, raons o explicacions de per què vol el que vol.
+ Distingeix el que diuen els altres d'ella mateixa o dels seus punts de vista.
+ Està oberta a tractar diferències d'interessos o conflictes amb altres persones.


2. Àmbit relacions. Alguns beneficis associats

Algunes característiques que s’associen a les relacions assertives són:
+ RECIPROCITAT
+ ESCENARIS VICTÒRIA-VICTÒRIA
+ IGUALTAT
+ SINCERITAT
+ CONFIANÇA
+ ESPONTANEÏTAT
+ EMOCIONS POSITIVES

Al nostre entendre, un aspecte molt important en relació a l’assertivitat és que es pot considerar un antídot enfront problemes relacionals molt freqüents, com ara:
+ Relacions pares – fills: Autoritarisme i Permissivitat                          
+ Relacions de parella:  Violència de gènere                            
+ Relacions laborals: Assetjament. Mobbing              
+ Relacions socials: Manipulacions i abusos       

Això vol dir que, per definició, l’adopció de l’estil assertiu és incompatible amb la presència d’aquests tipus de conflictes. Dit d’una altra manera, l’existència de aquests problemes relacionals implica l’adopció dels estils agressiu i/o submís per part dels subjectes implicats.

En concret, l’estil assertiu pot actuar com un curtcircuit en la interrelació que s’estableix entre persona que assetja i persona assetjada. L’adopció per qualsevol dels dos elements d’aquest sistema de l’estil assertiu bloqueja la seva continuïtat.



Això ens sembla particularment important, en particular pel que fa a la persona assetjada, a la qual es fa referència habitualment amb l’etiqueta de víctima. I, efectivament, és víctima, en tant i en quant està patint una agressió (no parlem aquí d’agressions físiques, sinó psicològiques). Però s’ha d’anar amb cura amb l’ús del concepte víctima, perquè amb facilitat pot ser interpretat en termes de passivitat i indefensió. Com si la persona afectada no pogués fer res al respecte.
Recordar, des de l’assertivitat, que tenim uns drets assertius, pot facilitar la represa del control per part de la persona agredida, assumint la responsabilitat de la defensa dels seus drets, i amb ella, la llibertat corresponent. En aquest sentit, assenyalava Eleanor Roosevelt:“Ningú pot fer-te sentir inferior sense el teu consentiment”.


3. Àmbit individual. Alguns beneficis associats

L’assertivitat es pot considerar una habilitat interpersonal, però també una habilitat intrapersonal.
Un dels aspectes que ens semblen particularment rellevants en aquest sentit és el fet que ens convida a que establim contacte amb nosaltres mateixos.
La definició d’assertivitat fa referència, efectivament, a la capacitat d’expressar pensaments i sentiments. Però per poder expressar-los, primer cal saber què es pensa i què se sent. I no és infreqüent que a base de normes, codis, ordres, regles, deures, obligacions i pessions, es pugui anar perdent el contacte amb un mateix, de tal manera que pugui existir una certa dificultat en tenir fil directe amb els nostres veritables interessos, amb allò que realment ens importa i volem prioritzar, amb el nostre propi sentit.
Aquí l’assertivitat es mostra clarament com un exercici d’autoafirmació, una autoafirmació positiva i ètica, perquè no es fa contra ningú, perquè no es fa a costa de ningú.

Aquesta autoafirmació va en la línia d’assolir la capacitat d’auto - abastir-nos de la necessària sensació d’estabilitat i percepció de control que tots tenim, de la qual cosa se’n deriva una determinada qualitat de vida.

Entre els beneficis associats a l’assertitivitat en aquest àmbit hi trobem:
+ Autoestima
+ Autonomia
+ Confiança
+ Flexibilitat
+ Sociabilitat
+ Emocions positives

Segurament tots estaríem d’acord en que volem ser persones fortes, estables, segures.
Hi ha diferents recursos que ens poden ajudar a assolir-ho. Al nostre entendre, l’assertivitat figura entre ells.



4.05.2015

Tendències centrífugues

La nostra cultura és el gran líquid en el que estem submergits. Sens dubte ens ensenya moltes coses valuoses, però lamentablement també, molts errors.
Un d'aquests errors que presideix el món quotidià en què ens movem és el consumisme, una llavor que segueix arrelant amb una força arrasadora. Les repercussions del consumisme van molt més enllà de comprar més o menys quantitat de tal o qual cosa. El consumisme desplaça el centre de control de l'interior a l'exterior, facilita la pèrdua de contacte amb un mateix, genera falses necessitats i crea éssers debilitats més fàcils de manipular i menys resistents a les adversitats. En el consumisme el gran negoci és la ruïna de la gent. Aquest soroll incessant i cridaner pretén envair de manera permanent la nostra existència, ofegant la música harmònica sorgida de veus més assenyades, distraient-nos de l'essencial, creant desorientació i neguit.


Un cop desconnectats i desposseïts d'aquesta font generosa de benestar sorgida de la possibilitat de percepció de control dels nostres propis estats mentals i de la certesa que l'estabilitat resideix en el nostre interior, en l'ésser més que en el tenir, la seva lícita recerca és molt probable que recaigui en succedanis de l'exterior que, si bé pot semblar que compleixen de manera aparent aquesta comesa a curt termini, no poden suplir en cap cas la font natural. El resultat sol ser una lectura enganyosa: "Potser és que no prenc suficient succedani" ........., així que d'aquesta manera s'instal·la una dinàmica perversa que dóna lloc a una perpetuació de l'error.